La transició és la part més important
Entre un bosc
i un jardí
no sempre ha d'existir
una frontera.
Moltes de les finques
on treballem
ja tenen una estructura vegetal
construïda durant dècades:
arbres grans,
sotabosc,
ombra,
fulles,
humitat,
pendents
i espècies
que formen part
del paisatge.
El primer error
seria eliminar-ho tot
per començar de zero.
Nosaltres preferim
preguntar-nos
què podem conservar,
què necessita espai,
per on hem de passar
i quines zones
volem començar a habitar.
És aquí
on els
treballs forestals
comencen a transformar-se
en
jardineria
.
I després, mantenir sense tornar a començar cada any
Si la transició
està ben pensada,
el manteniment posterior
també pot ser més proporcionat.
No volem construir
un jardí que necessiti
intervenció constant
només per conservar
una imatge artificial.
En molts casos
preferim treballar
amb
jornades intensives,
posades a punt
i manteniments periòdics
que resolguin
les necessitats reals
de cada moment.
Preguntes freqüents
Què significa passar del bosc al jardí?
No significa eliminar el bosc. Significa seleccionar, obrir zones d'ús i introduir jardineria progressivament mantenint els elements del paisatge que tenen valor.
Feu primer el desbrossament?
Quan és necessari, sí, però preferim una desbrossa selectiva. La vegetació que interessa conservar condiciona el futur disseny.
Es poden conservar arbres grans dins del jardí?
Sí. De fet, sovint són els elements que donen més caràcter, ombra i continuïtat amb el paisatge.
Sempre poseu gespa?
No. La gespa només té sentit en zones on hi ha ús real, llum, drenatge i una disponibilitat d'aigua coherent.
Com es manté després un jardí així?
Depèn del disseny i de la vegetació. En molts casos treballem amb jornades intensives i manteniments periòdics en lloc de petites visites setmanals.
